lunes, 6 de abril de 2015

Entrevista a viajeros: Mariló Sanz, escritora y viajera. Viajera y escritora

Previo a la transcripción de la entrevista que encontraréis a continuación, os comento que he querido respetar el idioma materno de Mariló, el valenciano, en las respuestas a mis preguntas y en los comentarios de sus fotos.


Mariló es de Aielo de Malferit, un bonito pueblo situado al sur de la provincia de Valencia con tan solo 5000 habitantes. Aquí, en un valle rodeado de montañas, Mariló acaba de escribir su segunda novela "Entre dos mons".

Pero ¿quién es Mariló Sanz? Mariló es de aquellas personas a quien no le gusta perder detalle del mundo que nos rodea y no para de maravillarse cada momento, analizando pequeños detalles que pasan por delante.

Le gusta escribir y viajar. Estas dos pasiones las vemos reflejadas en su blog Racó viatger de Mariló; dos placeres que se funden es estas páginas y que hablan de ella.

He querido que Mariló fuera la próxima entrevistada aprovechando el inmediato lanzamiento de "Entre dos mons", un viaje por Argelia y una historia de amor sincera y valiente entre Mariona, una catalana, y Hamid, un argelino que vive en Valencia.


Portada de la novela

- Próximamente, el 17 de abril, será la presentación de tu segunda novela: "Entre dos mons" ¿dónde se hará?

- Serà a Aielo de Malferit, el poble de la Vall d’Albaida, al País Valencià, d’on sóc i on tinc la meua gent. Després en faré altres pels voltants. I és que malgrat agradar-me viatjar, les arrels les tinc ben enfonsades i la meua terra va per davant.

- ¿Tienes previsto hacer alguna presentación en Catalunya?

- Si que m’agradaria, està el problema del meu horari de treball però tot es mirar-ho i buscar les millors dades. Ho deixe en mans de l’editor. I m’agradaria perquè a més a més de fer difusió de la novel.la seria posar cara i veu a un grapat d’amics virtuals viatgers amb els quals parle de tant en tant per la xarxa.

A més a més l’escenari de la novel.la el vaig conèixer junt a un grup de catalans. El temps va fer que els perdera la pista, fa tants anys! Estaria bé que arribaren a llegir la novel.la perquè reconeixeran moltes situacions i paisatges viscuts aquell any de 1990. Tan de bo gràcies a la novel.la els retrobara. Un d’ells em passà les fotos que conserve del viatge perquè la meua càmera es va fer malbé en entrar-li arena, i com anàvem junts i feia les mateixes fotos que jo feia, li les vaig demanar. Així li podria donar les gràcies cara a cara.



- He visto el vídeo promocional y el tema del libro es muy seductor… ¿Cómo surgió la idea de escribirlo?.

- El món àrab m’atrau, de vegades faig broma i dic que no podria ser d’altra manera perquè ho porte al cognom, per part de mare sóc Mora. Va ser a Algèria on vaig trepitjar el Sàhara per primera vegada i això deixa empremta a l’ànima. Tres anys abans havia estat a Egipte, però en aquell primer viatge a Egipte, l’esplendor faraònic enlluernà i tapà altra realitat existent.

- Releyendo las entradas que tienes escritas en tu blog sobre tu viaje a Argelia en 1990, me gustaría saber ¿por qué decidiste ir a Argelia "para impregnarte del desierto" -según tus palabras- y no a otro país del Sáhara?

- El viatge a Algèria el vaig fer perquè l’atzar així ho va decidir. Era primavera, teníem més d’una setmana per davant, vàrem agafar un catàleg de viatges i hi estava… temptador.

Era un viatge a un país desconegut i on de segur anàvem a trobar poca gent, no m’agraden els llocs massificats i explotats turísticament, així que Algèria era un lloc idoni. I sort que vaig anar perquè just eixe any començaria un canvi en la política-social-religiosa i la situació esdevindria turbulenta.

Algèria em va captivar i va ser el primer tast real del món àrab. A Algèria va seguir altres països musulmans com Marroc, Istanbul, Tunísia, Síria, Jordània... I tots els vaig visitar alhora que escrivia la novel.la.


- ¿Escribes mientras viajas?

- Si, ho necessite per plasmar el que sent al moment i després em va bé per recordar i viure’l de nou. Així que el quadern de viatge no falta mai a l’equipatge.

En el cas de "Entre dos mons", tenia notes sobre Algèria però també he utilitzat notes escrites als altres viatges posteriors perquè hi ha sentiments que es repeteixen: la pau i serenitat al desert, la barreja de colors, olors i sensacions als mercats àrabs o el respecte escoltant la crida al muetzí... per posar uns exemples.



M’agrada plasmar el que veig i visc i ho faig fotografiant i escrivint. LISBOA: Riu Tajo... i NÀPOLS: En cada viatge plasme al quadern el que veig i el que visc, escriure és una necessitat, les notes em serveixen per a recordar i reviure el viatge. En esta foto estava escrivint sobre una aventura desventrada, de les que no volem mai que ens passe.

Y para conocer un poco más a Mariló, aquí están sus respuestas a la entrevista propiamente viajera.

- ¿Cuál es el primer consejo que le darías a alguien que quiere ir de viaje?

- En primer lloc oblidar-se de prejudicis i no buscar com una prioritat les comoditats que hem deixat a casa. I també saber que allà on vas els que manen són els locals, segons el lloc seran persones o animals, perquè també s’ha de respectar la flora i la fauna natural. Nosaltres sempre som uns convidats.

- A veces parece que si no vas al otro lado del mundo no has hecho un viaje…

- Si, és el que sovint es pensa. Jo crec que conèixer el que tenim més a prop és important, i tenim tantes meravelles envoltant-nos! També està qui pensa que val més la quantitat de països trepitjats que la qualitat del viatge fet. A mi m’agrada repetir llocs visitats anys enrere, així veig els canvis, l’evolució del paisatge i de la gent. Però com cada viatger ha de seguir la seua filosofia, totes les opinions són respectables.


M’agrada la naturalesa i trepitjar-la. ILLES ARAN d’IRLANDA: un paratge inhòspit on la cultura autòctona perdura...

- ¿Cuál es tu paraíso cercano?

- No en tinc cap concret. M’agrada la vida tranquil.la de poble més que el maremàgnum de les ciutats, però també m’agrada, de tant en tant, "contaminar-me" amb el soroll i el bullici de la gent i cotxes. M’agrada observar el contrast.

- ¿La consigna a la hora de viajar es: mente abierta y respeto?

- Sense cap dubte, no es pot viatjar sense tenir clares estes dos premisses. I malauradament hi ha gent que viatja i no les compleix. Pense que els que ho fan amb ment tancada s’ho passen malament perquè mai veuen les coses com són i van amb un negativisme que ennuvola el coneixement de l’essència del que estan visitant i l’únic que fa és amargar-los l’existència; i per altra banda, el que són irrespectuosos ho fan passar malament als locals que no tenen culpa de res.

- ¿Recuerdas tu primer viaje importante?

- Si, i tant! Va ser Egipte, no havia pujat mai en avió i en acabar el viatge vaig comptar set vols. Però no el recorde pels vols, el recorde perquè me’l vaig preparar molt llegint sobre el tema egipci. El viatge el vaig fer amb una companya de faena i acordàrem llegir-se uns llibres sobre art, història, vida dels faraons… ella uns i jo altres. En el temps lliure ens contàvem una a altra el contingut del que anàvem llegint. I així vaig descobrir el primer llibre sobre viatges que més m’impactà: "Sinoé l’egipci".


M’agraden els deserts. EGIPTE: sortida de sol al desert que envolta el llac Nasser, ja quasi a la frontera del Sudan. Tots els deserts tenen magnetisme i cadascú és diferent, pel color de l’arena, la dimensió i forma de les dunes...també pels tocs de verdor incipient que enmig de la sequera eix en alguns.

- ¿Cuál ha sido la mejor experiencia que has vivido?

- El segon viatge a Guatemala va ser especial. Érem 6 amics amb una furgoneta i un conductor. Aroldo era el seu nom i contestava totes les nostres encuriosides preguntes, parava el vehicle on volia i ens ensenyava el què creia ens podria interessar per a que arribàrem a conéixer com era el seu país de debó. I és que, de la primera estada al país, ja coneixia les ruïnes maies del passat i en tornar per segona vegada, el que buscava principalment, era el contacte amb els maies actuals: convivint amb una família maia, xerrant i menjant amb ells… visitant una escola...

Recorde especialment la cara de felicitat del mestres i els alumnes d’aquella escola rural quan, sense esperar-ho, entràrem a les classes regalant material escolar i contes infantils que havíem carregat des d’Espanya. I recorde la conversa amb la directora contrastant les dues realitats escolars: la seua i la meua, la que ella dirigia i la que jo també conec de primera mà.



M’agraden el volcans. GUATEMALA: pujada al volcà PACAYA. M’agraden i m’atrauen, es trepitjava lava cremant, s’hi veia el foc per les esquerdes... al poc de temps de tornar a Espanya, el volcà va esclatar.

- Aquel que quiere viajar feliz debe viajar ligero (Saint-Exupéry), ¿es así?

- "El Principito", un llibre preciós. Viatjar lleuger? Lleuger d’equipatge o lleuger de prejudicis? Reconec que no sé fer maletes lleugeres, malgrat intentar-ho, potser em falta més bagatge viatger per saber què és i què no és imprescindible, però si que procure viatjar lleugera de ment i no tenir prejudicis que ofusquen la realitat del que visc. Així, amb pes material però sense carrega mental el fet de viatjar em fa feliç i només pensar-hi també.

- ¿Viajas sola?

- No he viatjat mai sola, sempre acompanyada. Tinc sort de tenir al meu costat una persona que gaudeix com jo viatjant i que és, a més a més, germana i amiga. Ens complementem bé a l’hora de distribuir tasques viatgeres. De vegades anem les dues a soles, altres amb altres amics.

- ¿Crees que todo el mundo vale para viajar solo?

- Crec que tot el món podria viatjar sol, altra cosa és que ho vulga fer. Jo mateixa, prefereixo anar acompanyada perquè m’agrada compartir les experiències al moment i és que m’agrada xerrar sobre el que veig.

- ¿Qué destino te ha impactado de manera especial?

- M’impactà la grandesa faraònica i també la grandesa del Sàhara, les dunes en moviment, en constant canvi… en constant evolució... és símbol d’esperança.

- ¿Cuál es el pueblo más amable que has encontrado?

- Els països àrabs són amables, i de Tailàndia també puc dir el mateix, però on realment he viscut l’amabilitat, per la senzilla raó que no hi havia barreres idiomàtiques, és als països de Centre Amèrica: Mèxic, Costa Rica o Guatemala, llocs on generalment el contacte amb la gent és molt fàcil i molt agradable.


M’agrada saber d’altres cultures i el contacte amb la gent. NORD DE TAILÀNDIA, les tribus. Les dones yao tenen una bellesa serena i especial, diferent...

- ¿Cuál es tu destino pendiente?

- Hi ha molts, la llista és llarga, però el viatge que vaig estar a punt de fer i vaig haver d’anular per motius familiars va ser Armènia.

- Si no pudieras viajar…

- Llegiria llibres de viatges, miraria documentals i pel.lícules… i seguiria somniant desperta imaginat paratges desconeguts o recordant el bagatge viatger viscut que ja forma part de mi per sempre.

- ¿Dónde irás en el próximo viaje?

- No sé, des de fa uns anys no faig previsions a llarg termini. Si puc viatjar, serà una destinació no molt allunyada de casa i per pocs dies. Tal volta torne a algun paradís proper d’Europa o Espanya… no sé… Les circumstàncies personals manen.


Mariló, t’agraeixo moltíssim que hagis volgut formar part de les pàgines d’aquesta bitàcola. És tot un honor per a mi.
Tinc moltes ganes de tenir el teu llibre entre les meves mans: tot podria ser que m’hi sentís identificada en algun dels personatges...





Algunas etiquetas

América Latina (39) Perú (10) Bolivia (6) Costa Rica (5) Guatemala (5) Estado de Chiapas (4) México (4) Nicaragua (4) Panamá (4) Coroico (3) Cuzco (2) Estación Biológica La Sirena (2) Estación La Leona (2) Granada (Nicaragua) (2) Lima (2) Los Yungas (2) Masaya (2) Parque Nacional Corcovado (2) Patagonia (2) Puerto Viejo de Talamanca (2) Punta Salsipuedes (2) Río Claro (2) Río Madrigal (2) Todos los Santos Cuchumatán (2) Zapatistas (2) Archipiélago San Blas (1) Arequipa (1) Argentina (1) Brasil (1) Buenos Aires (1) Canal de Beagle (1) Cañón del Colca (1) Chichicastenango (1) Chile (1) Chinchero (1) Chivay (1) Ciudad de Panamá (1) Copacabana (1) Cristo Negro de Portobelo (1) EZLN (1) El Calafate (1) Estrecho Magallanes (1) FSLN (1) FZLN (1) Foz do Iguaçú (1) Glaciar Martial (1) Honduras (1) Iquitos (1) Isla Bastimentos (1) Isla Yandup (1) La Paz (1) Lacanjá Chansayab (1) Lago Atitlán (1) Lago Titicaca (1) Lago Ypacaraí (1) Laguna de Apoyo (1) León (1) Livingston (1) Matagalpa (1) Mirador de la Cruz del Cóndor (1) Mirador de los Andes (1) Ollantaytambo (1) Paraguay (1) Parque Nacional Manzanillo (1) Parque Nacional Torres del Paine (1) Parque Natural de Oyambre (1) Parque das Aves (1) Parque das Nações (1) Perito Moreno (1) Potosí (1) Puerto Iguazú (1) Reserva Natural Rara Avis (1) Río Amazonas (1) Río Dulce (1) Río Marañón (1) Río Sirena (1) Río Ucayali (1) Río Usumacinta (1) San Cristóbal de las Casas (1) San Marcos Atitlán (1) Santa Catarina (1) Semuc Champey (1) Sucre (1) Urubamba (1) Ushuaia (1) Valle del Colca (1) Volcán Pacaya (1) Yaxchilán (1)
África (50) República Democrática del Congo (10) Argelia (7) Associació Àfrica Stop Malària (7) Gambia (7) Kivu Norte (7) Malí (7) RDC (7) Ruanda (6) Senegal (6) Marruecos (5) Tanzania (5) Genocidio de Ruanda (4) Goma (4) Kafountine (3) Kenya (3) Kivu Sur (3) Lago Tanganika (3) Murambi Genocide Memorial Centre (3) Murithabe (3) Rwanda (3) Tamanrasset (3) Affiniam (2) Bamako (2) Beni (2) Benigmato (2) Casamance (2) Djilapao (2) Gorilas de Montaña (2) Hutu (2) Indelu (2) Kasindi (2) Khamlia (2) Kigali (2) Kigoma (2) Kédougou (2) Lago Débo (2) Montes Virunga (2) Mopti (2) Niafunké (2) País Bassari (2) País Dogón (2) Río Níger (2) Tambacunda (2) Tutsi (2) Uganda (2) Adrar (1) Argel (la kasbah) (1) Bandiágara (1) Bujumbura (1) Bukavu (1) Burundi (1) Butare (1) Bwera (1) Campo de Refugiados (1) Canal Kazinga (1) Casa-Museo de Karen Blixen (1) Centro de Jóvenes Don Bosco (1) Dakar (1) Dar Salam (1) Djenné (1) Djucumbombo (1) Epulu (1) Fuentes del Nilo (1) Ghardaia (1) Hospital Panzi (1) Iglesia Ntarama (1) Iglesia Nyamata (1) In Salah (1) Jinja (1) Lago Bunyonyi (1) Lago Katwe (1) Lago Kivu (1) Lago Nakuru (1) Lago Nkuruba (1) Lago Victoria (1) MV Liemba (1) Nairobi (1) Orfanato de Elefantes (1) Parque Bujagali (1) Parque Nacional Bijilo (1) Parque Nacional Niokolo Koba (1) Parque Nacional Queen Elizabeth (1) Pigmeos Mbuti (1) Reserva Nacional del Maasai Mara (1) Ruta de las Kasbas (1) Río Ituri (1) Selva de Ituri (1) Stone Town (1) Tassili du Hoggar (1) Timimoun (1) Tuareg (1) Ujiji (1) Valle del Dráa (1) Valle del M'Zab (1) Zanzíbar (1)

Miembro de la Asociación de Blogueros de Viaje de Barcelona y alrededores

RADIO


Después de casi tres años (2009-2012) colaborando quincenalmente en Radio Premiá de Mar, en el espacio mil camins, doy por finalizada esta etapa. Muchas gracias a todos los oyentes.

Mi lema...

Guía de Blogs

  © Blogger templates The Professional Template by Ourblogtemplates.com (2008) - Adaptado por Mercè Salomó.

Back to TOP  

make PrestaShop themes